El DMX és l'idioma que parlen els llums professionals: el protocol amb què una taula envia ordres a desenes de focus alhora i aconsegueix que canviïn de color, es moguin i parpellegin sincronitzats. La seva versió estàndard, el DMX512, transporta 512 canals per línia. Aquí us expliquem com es reparteixen aquests canals i el pas a pas que seguim per il·luminar un escenari al nostre servei d'il·luminació per a esdeveniments.
Què és el DMX512 i d'on ve
DMX significa Digital Multiplex. El DMX512 és un protocol creat el 1986 per l'institut nord-americà de tecnologia teatral (USITT) per unificar el control de dimmers i aparells d'il·luminació escènica. Quatre dècades després continua sent l'estàndard universal, fins al punt que una taula d'avui pot controlar un focus de fa vint anys. La fitxa tècnica completa és a la Viquipèdia, però la idea és senzilla: un senyal digital que viatja per cable des de la taula fins a cada aparell, dient-li què ha de fer a cada instant.
Canals, adreces i universos: així funciona el DMX
- Canal: cada paràmetre d'un llum (intensitat, color, moviment, estrobo) ocupa un canal, amb valors de 0 a 255.
- Univers: cada línia DMX transporta 512 canals, actualitzats desenes de vegades per segon. Si en necessiteu més, afegiu un altre univers.
- Adreça DMX: el número des del qual cada aparell comença a escoltar. Un focus en mode de 8 canals adreçat a l'1 escolta de l'1 al 8; el següent hauria de començar al 9.
- Mode de canals: un mateix focus pot treballar en mode simple (4 canals) o complet (20, 30 o més), segons quant control necessiteu.
Amb aquestes quatre idees ja es pot fer el compte d'un muntatge. Dotze barres LED en mode de 8 canals n'ocupen 96; quatre caps mòbils en mode complet de 20 se n'emporten 80 més. Sumades van sobrades en un sol univers de 512, i encara queda lloc per als blinders. El segon univers no apareix per tenir molts focus, sinó per tenir focus amb molts paràmetres.
El cablejat DMX: connectors, cadena i terminador
El DMX viatja per cable amb connectors XLR de 3 o 5 pins, encadenant els aparells en sèrie (el que s'anomena daisy chain): de la taula al primer focus, d'aquest al segon, i així successivament. Hi ha tres coses que no es poden saltar:
- Fer servir cable DMX de veritat. El de micròfon s'hi assembla, però la seva impedància provoca parpelleigs aleatoris en tirades llargues.
- Posar un terminador de 120 ohms a l'últim aparell de la cadena.
- No encadenar més de 32 equips sense un splitter que regeneri el senyal.
La meitat dels fantasmes en il·luminació, aquests focus que parpellegen o es mouen sols, són un cable inadequat o una cadena sense terminar. No és mala sort i no s'arregla reiniciant la taula.
Com s'il·lumina un escenari pas a pas
- 1. Pla de llums: què cal il·luminar i des d'on. Llum frontal per veure cares, contres per donar volum, laterals i zenitals per dramatitzar.
- 2. Elecció d'aparells: retalls i PC per al frontal, caps mòbils per al dinamisme, barres LED per al color de fons, blinders i estrobos per a l'impacte.
- 3. Muntatge i adreçament: penjar, apuntar i assignar a cada focus la seva adreça DMX sense solapaments.
- 4. Patch a la taula: dir al controlador quin aparell hi ha a cada adreça, per manejar-lo pel nom i no per números.
- 5. Programació d'escenes i chases: memòries de llum per a cada moment i seqüències sincronitzades amb la música.
- 6. Prova general: repassar cada escena amb so i a les fosques de debò, abans d'obrir portes.
“La il·luminació d'un escenari es dissenya dues vegades: primer al pla i després a la taula. Improvisar amb 512 canals davant del públic no és cap pla.”
Errors habituals treballant amb DMX
- Fer servir cable de micròfon en lloc de cable DMX: parpelleigs garantits en tirades llargues.
- Adreces duplicades: dos focus que fan exactament el mateix sense que ningú sàpiga per què.
- Oblidar el terminador al final de la cadena.
- Barrejar modes de canal diferents i patchar de memòria, sense comprovar el manual de l'aparell.
- Portar la línia DMX enganxada a les mànegues de corrent en paral·lels llargs, que és convidar les interferències.
I sense cables? DMX sense fils i xarxes Art-Net
Quan el cable no hi pot arribar (una façana, una plaça, un arbre pel mig) hi ha emissors de DMX sense fils fiables per salvar la distància. I en muntatges grans el DMX viatja encapsulat per xarxa Ethernet, amb protocols com Art-Net o sACN, movent desenes d'universos per un sol cable de dades. Així es controlen també els muntatges d'il·luminació arquitectural de façanes o els espectacles que combinen llums amb pantalles LED gegants.
Us munteu vosaltres la il·luminació o la deixeu en mans d'un tècnic? Per a una festa petita, amb un parell de barres LED en mode automàtic en sortiu. Per a un escenari amb públic, artistes i horaris a complir, el sensat és un disseny fet abans: portem equip propi, taula i tècnic a cada muntatge, i hi ha exemples reals als nostres projectes. Si voleu saber què necessitaria el vostre esdeveniment, expliqueu-nos-ho aquí.